El passat dissabte 4 de març va tenir lloc al Centre Catòlic de L’Hospitalet el lliurament de premis del 20è Certamen Poètic Andreu Trias. Tres dels nostres alumnes eren finalistes i tots tres van estar guardonats.
Els alumnes van elaborar un poema després d’haver dut a terme al llarg del primer trimestre un taller de poesia en el qual van aprendre conceptes tècnics i la seva aplicació (mètrica, ritme intern, pausa, harmonia, encavalcament… ) i van conèixer també autors cabdals de la poesia en llengua catalana i castellana contemporània (Joan Vinyoli, Claudio Rodríguez, Joan Margarit, Alfonso Costafreda, Gabriel Ferrater…), autors dels quals es van llegir alguns dels seus poemes més significatius.
El Gerard Ruiz de 5è d’EP va ser el guanyador de la categoria infantil amb el poema Llengua suada, la Carla Camacho de 6è d’EP va aconseguir el 2n premi de la mateixa categoria amb Temps i el Cristian Esteo de 2n d’ESO va endur-se el segon premi de la categoria juvenil amb Espurnes.
A continuació podeu veure una galeria de fotos del lliurament de premis i, seguidament, els tres poemes guardonats.
LLENGUA SUADA. Gerard Ruiz
A la Duna
A la nit veig una ombra córrer,
unes potetes ballar
i uns pèls desprendre’s de l’ombra i volar
fins allà on no seran trobats.
Sento la porta obrir-se
i com una llengua freda
refresca la meva cara
i encén els llums de la meva ment.
Obro els ulls i veig una llum lluir,
però només era un somni,
un somni només,
un d’aquells del qual no vols despertar.
I quan veig la llum
per l’esquerda de la porta,
cada vegada més petita,
cada vegada més insignificant…
És això el que em fa submergir-me
en aquest somni,
un somni del que no entenia res;
era com altra dimensió.
Crec sentir una veu,
una veu llunyana, humana?
Un soroll de corredisses m’atrapa.
Aquests instants surrealistes
encenen la meva llum.
TEMPS. Carla Camacho
M’emporta el temps,
m ’emporta el vent.
La vida és un llampec,
és curta,
qualsevol moment s’ha fos.
Somriu ara, després no existeix.
Desperta!,
viu la vida amb intensitat,
perquè és un llampec.
Avui, demà, no hi ha cap diferència,
no signifiquen res.
M’emporta el temps,
m ’emporta el vent.
La vida és un llampec,
és curta,
qualsevol moment s’ha fos.
Desperta!
ESPURNES. Cristian Esteo
Una espurna és la llum i truca a la teva porta:
la teva llibertat, les teves ganes de viure,
obrir la finestra,
desaparèixer.
El cel és més lliure que tu, sembla que voli
mentre que tu estàs dins d’uns barrots transparents…
Segueixes en classe i, en realitat, només has vist
una espurna, la llum, al fluorescent de l’aula,
en un simple llibre o en uns apunts bruts que no t’agraden
i aleshores t’adones que no ets feliç.
Encara queda una espurna d’esperança: ser un mateix,
no tenir por de dir-lo en veu alta.
Però recorda ara, qui ets després de veure’t novament,
de què estava fet aquell silenci que pressentia la teva lluentar.
Recorda-ho ara,
potser després serà massa tard.