Els primers arbres de nadal es decoraven amb pomes i espelmes

A l’inici de l’any 700, s’especula que Sant Bonifaci va inspirar-se en la celebració d’una altra festivitat per crear el que avui dia coneixem com a arbre de Nadal. Va escollir el pi amb la intenció que fos de tipus perenne com a símbol de l’amor a Déu. A més a més, Sant Bonifaci el va adornar amb pomes en representació del pecat original i amb espelmes com a símbol de la llum de Déu. No obstant això, va haver de passar més d’un mil·lenni perquè aquest costum es fes popular.

Més concretament, va ser a partir del segle XVIII que es va popularitzar dit costum entre les famílies alemanyes de classe alta. Ja no s’utilitzaven pomes, però sí que es va mantenir l’ús de les espelmes, que s’adherien mitjançant la cera desfeta o amb agulles.

Molts anys més tard, el desembre de 1882, l’inventor Edward H. Johnson va adornar el seu propi arbre amb llums elèctriques: 80 bombetes petites de color blau, blanc i vermell. A principis de l’any 1900, algunes botigues ja comptaven amb aquest adorn, però era massa car per a la majoria de la població, per la qual cosa l’ús de les espelmes va romandre fins al 1930.

Avui en dia tenim tota mena de varietat i possibilitats a l’hora de muntar l’arbre de Nadal: llums, garlandes, boles de plàstic, de fusta…
Avui, 1 de desembre, entrem en el mes de la il·lusió i ens queda molt a prop el Nadal. És hora de treure el teu arbre, ja ho tens preparat?